Perquè un text arribi correctament al receptor, ha d’estar ben escrit i, per aquè això sigui així, s’han de tenir en compte molts aspectes. No és el mateix parlar que escriure. Un text ben escrit o mal escrit ens pot obrir o tancar portes en el món laboral, acadèmic i, fins i tot, personal.

Des de M&L revisem els vostres textos tenint en compte tots aquests punts:

Ortografia

Revisem els textos per comprovar que compleixin el conjunt de normes que regulen l’escriptura de la llengua que s’està fent servir. Exemples de casos que han de revisar-se detingudament:

• C/ S / Z
• H (inicial e intercalada)
• V / B
• M / N
• R /RR
• G/J
• accentuació

Gramàtica

Revisem els documents des del punt de vista estructural i de relacions entre les diferents categories gramaticals: substantius, adjectius, verbs, pronoms i determinants.

Tenim en compte casos com els següents:

• Substantius vs. verbs: Evitarem utilitzar substantius (amb els seus possessius i pronoms que fan el text més recarregat) quan la construcció genuïna de la llengua (com es el cas del català) sigui amb verbs.
• Ús de l’infinitiu: No utilitzarem mai un infinitiu com verb principal d’una frase (excepte si es tracta d’una enumeració d’accions que depenen d’una oració principal) ja que l’infinitiu no actua com un verb sinó com un nom.
• Concordança textual: Quan dues paraules es trobin unides gramaticalment (subjecte i verb o substantiu i adjectiu) hauran de concordar en gènere, nombre i persona.

Sintaxi

En la revisió sintàctica analitzem la construcció de les oracions, que hauran de ser clares, concises, ben lligades i ben ordenades. Per a fer-ho, tindrem en compte els següents punts:

• Oracions llargues o curtes: No abusarem ni de les estructures complexes amb un excés de subordinació ni d’incisos llargs, ni de frases molt curtes separades per punts, sense elements de connexió entre elles. El més aconsellable és combinar la frase breu amb les oracions coordinades i subordinades que van reflectint les relacions lògiques entre les idees.
• Relacions entre les paraules: Haurem de vigilar amb les concordances, la jerarquia i la cohesió entre les paraules dins de l’oració.
• Ordre de les paraules: És important ordenar bé els components de l’oració, ja que, segons el lloc que ocupin, guanyen o perden importància.
• Estructura de cada llengua: Les estructures sintàctiques genuïnes de cada llengua eviten repeticions, discordances, etc. i mai no s’han de calcar d’una llengua a una altra.

Puntuació

Analitzarem quan i de quina manera s’utilitzen els signes de puntuació dins del document, ja que aquests signes són tan importants com les mateixes paraules perquè donen ordre i sentit a les frases i oracions. Aquests signes són:

• coma
• punt i coma
• punt i seguit
• punt i a part
• punt final
• dos punts
• punts suspensius
• ratlla
• guió
• parèntesis
• claudàtors
• cometes
• signes d’exclamació
• signes d’interrogació.

• Coherència estructural: Les idees han d’estar ben ordenades i ben distribuïdes en paràgrafs i apartats. Quan introduïm subapartats relacionats amb un apartat principal, l’apartat principal ha d’estar ben connectat amb cadascun dels subapartats. De la mateixa manera, tots els subapartats hauran de començar amb un element de la mateixa categoria (verb conjugat, infinitiu, nom o frase completa).
• Coherència terminològica: En un document de caràcter tècnic, haurem d’utilitzar el mateix terme per al mateix concepte al llarg de tot el document. En un document literari, en canvi, podrem ser més creatius i utilitzar sinònims.
  • Si una paraula pot escriure’s de més d’una manera, utilitzarem la mateixa forma al llarg de tot el text.
  • Quant a les diferents variants d’un idioma, utilitzarem la mateixa en tot el document (p. ex. anglès del Regne Unit, espanyol de Cuba o català de Mallorca).

Cohesió

És la relació de causa, conseqüència, ordre cronològic, etc. que s’estableix entre les diferents idees d’un text. Perquè un text tingui cohesió, haurem de tenir en compte diferents nexes lingüístics entre les paraules i les frases d’un text i com i quan les utilitzem:

• • conjuncions
  • signes de puntuació
  • recursos per repetir conceptes sense repetir paraules (sinònims, pronoms…)
  • etc.

Estil

Aquest apartat és potser el més complex de la revisió lingüística, ja que inclou molts aspectes, tan importants com la mateixa gramàtica o l’ortografia.

Aspectes importants que tenim en compte quan revisem:

• Ordre: les oracions han d’estar ben ordenades dins del text (per jerarquies, relacions de subordinació, coordinació, etc.)
• Recursos gràfics: Han d’utilitzar-se els recursos gràfics adequats per facilitar la lectura i la comprensió del text, com la mida de la lletra, els espais blancs entre apartats i paràgrafs, les marques d’èmfasi (p. ex. negreta per a títols o paraules clau). De totes maneres, mai no hem d’abusar-ne per no invalidar la seva funció.

• Paraules massa complexes: Per a què un text sigui fàcil de llegir i entendre, és millor evitar les paraules rebuscades, poc habituals o de significat massa ampli. Prioritzarem les paraules clares i precises.
• Elements superflus: En general, és aconsellable redactar les oracions amb un estil concís, evitant elements sobrants i redundants que no aportin informació.
• Elements massa vagues: També evitarem paràfrasis o circumloquis i paraules de significat molt ampli,  ja que en molts contextos afegeixen paraules però no significat.
  
• Tecnicismes innecessaris: Quan redactem un document divulgatiu dirigit a un públic ampli, no abusarem de tecnicismes innecessaris que marquin distància entre el text i el lector. Si no es pot evitar, és aconsellable afegir una breu descripció del terme per facilitar la lectura.
• Acrònims i sigles: Han d’emprar-se únicament quan sigui necessari i, si és possible, afegint una descripció del significat.
• Construccions impersonals: Les oracions impersonals oculten el responsable de l’acció i, per aquest motiu, són poc clares. Utilitzarem només aquest tipus d’oracions quan el subjecte de l’oració sigui desconegut, no el vulguem explicitar o no sigui prou important.