Revisió lingüística

Revisión gramatical, ortográfica, sintáctica, de puntuación y de estilo

Revisió lingüística

 

Per a què un text arribi correctament al receptor, ha d’estar ben escrit i, perquè sigui així, s’han de tenir en compte molts aspectes. No és el mateix parlar que escriure. Un text ben escrit o mal escrit ens pot obrir o tancar portes en el món laboral, acadèmic i, fins i tot, personal.

Revisem

 

Des de M&L revisem els teus textos a partir de tots aquests punts de vista:

Revisión lingüística

Ortografia

Revisem els textos per comprovar que compleixen amb el conjunt de normes que regulen l’escriptura de la llengua que s’està utilitzant. Exemples de casos que s’han de revisar amb especial atenció:

  • C/ S / Z
  • H (inicial i intercalada)
  • V / B
  • M / N
  • R /RR
  • Y/I/
  • accentuació
Ortografia

Gramàtica

 

Revisem els documents des del punt de vista estructural i de relacions entre les diferents categories gramaticals: substantius, adjectius, verbs, pronomsdeterminants.

Tenim en compte casos com aquests:

  • Substantius vs. verbs: Evitarem utilitzar substantius (amb els seus possessius i pronoms que carreguen massa el text) quan la construcció genuïna de la llengua (com és el cas del català) sigui amb verbs.
  • Ús de l’Infinitiu: No utilitzarem mai un infinitiu com a verb principal d’una frase (excepte si es tracta d’una enumeració d’accions que depenen d’una oració principal) ja que l’Infinitiu no actua com a verb sinó com a nom.
  • Concordança textual: Quan dues paraules es trobin unides gramaticalment (subjecte i verb o substantiu i adjectiu) hauran de concordar en gènere, nombre i persona.
Gramàtica

Sintaxi

En la revisió sintàctica analitzem la construcció de les oracions, que hauran de ser clares, concises, ben lligades i ben ordenades. Perquè sigui així haurem de tenir en compte els següents punts:

  • Oracions llargues o curtes: No abusarem ni de les estructures complexes amb excés de subordinació i d’incisos llargs, ni de frases molt curtes separades per punts, sense elements de connexió entre elles. El més aconsellable és combinar la frase breu amb les oracions coordinades i subordinades que van reflectint les relacions lògiques entre les idees.
  • Relacions entre les paraules: Haurem de vigilar amb cura les concordances, la jerarquia i la cohesió entre les paraules de l’oració.
  • Ordre de les paraules: És important ordenar bé els components de l’oració, ja que el lloc que ocupin farà que guanyin o perdin importància.
  • Estructura de cada llengua: Les estructures sintàctiques genuïnes de cada llengua eviten repeticions, discordances, etc. i mai no s’han de calcar d’una llengua a una altra.
Sintaxi

Puntuació

Analitzarem quan i de quina manera s’utilitzen els signes de puntuació dins del document, ja que aquests elements són tan importants com les mateixes paraules, ja que donen ordre i sentit a les frases i oracions. Aquests són els signes de puntuació:

  • coma
  • punt i coma
  • punt i seguit
  • punt i a part
  • punt final
  • dos punts
  • punts suspensius
  • guió
  • guionet
  • parèntesis
  • claudàtors
  • cometes
  • signes d’exclamació
  • signes d’interrogació
Puntuació

Coherència

 

Analitzarem els textos des d’aquests dos punts de vista:

  • Coherència estructural: Les idees han d’estar ben ordenades i ben distribuïdes en paràgrafs i apartats. Quan introduïm subapartats relacionats amb un apartat principal, aquest apartat ha d’estar ben connectat amb cadascun dels subapartats. De la mateixa manera, tots els subapartats hauran de començar amb un element de la mateixa categoria (verb conjugat, infinitiu, nom o frase completa).
  • Coherència terminològica: En un document de caràcter tècnic, haurem d’utilitzar el mateix terme per al mateix concepte al llarg de tot el document. En un document literari, en canvi, podrem ser més creatius i utilitzar sinònims.
    • Si una paraula es pot escriure de més d’una manera, utilitzarem la mateixa forma al llarg de tot el text.
    • Quant a les diferents variants d’una llengua, utilitzarem la mateixa en tot el document (p. ex.. anglès del Regne Unit, espanyol de Cuba, català de Mallorca).
Coherència

Cohesió

És la relació de causa, conseqüència, ordre cronològic, etc. que s’estableix entre les diferents idees d’un text. Per a què això sigui així, és necessari tenir en compte diferents nexes lingüístics entre les paraules i les frases d’un text i com i quan hem d’utilitzar-les:

    • conjuncions
    • signes de puntuació
    • recursos per repetir conceptes sense repetir paraules (sinònimos, pronoms…)
    • etc.
Cohesió

Estil

Aquest apartat és potser el més complex de la revisió lingüística, ja que inclou molts aspectes, tan importants com les mateixa gramàtica o l’ortografia.

Aspectes importants que tenim en compte quan revisem:

  • Ordre: les oracions han d’estar ben ordenades dins del text (per jerarquies, relacions de subordinaciócoordinació, etc.)
  • Recursos gràfics: S’han d’utilitzar els recursos gràfics adequats per facilitar la lectura i comprensió del text, com la mida de la lletra, els espais blancs entre apartats i paràgrafs, les marques d’èmfasi (p. ex. negreta per títols o paraules clau). De totes maneres, no n’hem d’abusar mai per no invalidar la seva funció.
Estil
  • Paraules massa complexes: Per a què un text sigui fàcil de llegir i entendre, és millor evitar les paraules rebuscades, poc habituals o de significat massa ampli. Prioritzarem les paraules clares i precises.
  • Elements superflus: En general, és aconsellable redactar les oracions amb un estil concís, evitant elements sobrants i redundants que no aportin informació.
  • Elements massa imprecisos: També evitarem paràfrasis o circumloquisparaules de significat molt ampli,  ja que en molts contextos afegeixen paraules però no significat.
  • Tecnicismes innecessaris: Quan redactem un document divulgatiu dirigit a un públic ampli, no abusarem de tecnicismes innecessaris que marquin distància entre el text i el lector. Si és inevitable, és aconsellable afegir una breu descripció del terme per facilitar la lectura.
  • Acrònims i sigles: Només s’han d’emprar quan sigui necessari i, si pot ser, afegint una descripció del significat.
  • Construccions impersonals: Les oracions impersonals amaguen el responsable de l’acció i, per aquest motiu, són poc clares. Només utilitzarem aquest tipus d’oracions quan el subjecte de l’oració sigui desconegut, no vulguem explicitar-lo o no sigui important.
  • Construccions passives: Les oracions d’ estructura passiva, molt utilitzades en algunes llengües, són poc habituals en d’altres (com el català) i disminueixen la llegibilitat del text. Per obtenir un estil més directe, situarem el subjecte a l’inici de la frase i utilitzarem formes verbals personals.
  • Ús del llenguatge no sexista: Quan el nostre text vagi dirigit a un públic tant masculí com femení i no vulguem utilitzar el masculí plural, com indica la gramàtica, prioritzarem l’ús de paraules col·lectives (com “ciutadania”) en lloc d’utilitzar desdoblaments de gènere (“com “ciutadans i “ciutadanes”) que fan que la lectura sigui més lenta i feixuga.
  • Estrangerismes: Tindrem especial cura amb aquelles paraules que provinguin de llegües estrangeres. Quan està justificat utilitzar-les i quan no? En cas de fer-les servir, de quin tipus són (préstec lèxic, préstec semàntic, calc semàntic, neologisme, barbarisme...) i com les hem d’escriure en cada cas (entre cometes, en cursiva, amb traducció entre parèntesis o a peu de pàgina…)?
  • Textos tècnics: L’única dificultat de comprensió per un públic no especialitzat en un tema concret hauria de ser la presència dels termes cientificotècnics però mai la forma en què estigui redactat el document. Evitarem un estil de llenguatge complex i poc llegible.

Escríbenos

 ¿Hablamos?

Estudiaremos tu caso y te haremos un presupuesto personalizado.

5 + 5 =